la immigració fora d'Espanya

Rebuscant per internet, he trobat una notícia bastant interessant que mostra el grau de xenofòbia que presentava un italià.

La notícia ens parla de que un italià va matar a 2 venedors ambulants senegalesos i en va ferir a 3 al mercat de Florència, i després d'això, es va suicidar.

Moltes vegades no ens adonem, però hi ha persones realment xenòfobes, que no soporten que hi hagi diversitat cultural, potser perquè creuen que si altres persones venen al nostre país, ens poden treure treball, capital i fins i tot creences i tradicions.

Per si us ve de gust, us deixo el link de la notícia per a que li pogueu fer un cop d'ull:

http://www.expresolatino.net/noticias/immigracion/1146-xenofobo-ejecuta-a-dos-africanos-hiere-a-tres-y-se-suicida.html

Espero que veieu que aquest no és el comportament que s'espera de nosaltres ni molt menys el que aquestes persones, que intenten tenir una vida millor, es mereixen.

les reformes del PP

Com tots sabem, a les eleccions del passat 20 de novembre, va guanyar per majoria el PP.

Aquest partit ja tenia moltes propostes, que poc a poc ha anat desenvolupant. Podríem comentar-ne moltes, però parlant d'immigració, la proposta que m'agradaria destacar és una que vaig trobar a interet, la qual us poso aquí, però també us adjunto el link perquè hi ha notícies no només d'Espanya relacionades amb la immigració, sinó d'arreu de països del món:

El nuevo gobierno del PP pretende eliminar la obtención de la residencia por arraigo social o arraigo laboral.

Rafael Hernando, presidente de la Comisión Nacional de Inmigración del Partido Popular y portavoz del PP en asuntos relacionados con inmigración, anuncio que su partido desea reformar los artículos 123 a 130 del Real Decreto 557/2011 que aprueba Reglamento de Ley Orgánica 4/2000 en vigor desde el mes de junio. Son algunas de las medidas que el partido piensa aprobar en cuanto asuma el gobierno. Hernando afirmo que la residencia por arraigo tiene que ser limitada y solo deberá aplicarse como sistema excepcional.

Hasta ahora: ‘La residencia por arraigo social puede ser solicitados por aquellas personas que acrediten una estancia continuada en España de un mínimo de tres años y que al momento de solicitarla cuentan con un contrato de trabajo, carecer de antecedentes penales y demostrar lazos familiares con otros extranjeros residentes’
‘Aquellos que deseen solicitar la Residencia por Arraigo Laboral deberán acreditar la permanencia en España durante un período de dos años. Y también demostrar la existencia de una relación laboral con una duración que no sea inferior a un año.‘
De esa forma una persona en situación irregular puede tramitar su regularización para obtener una residencia temporal para residir y trabajar de forma legal.

Las estadísticas confirman que la cifra de 7.427 residencias por arraigo otorgadas en el 2006, se ha incrementado año a año hasta alcanzar las 82.300 residencias por arraigo en el 2009. Respaldados por estas cifras los populares reconocen que a pesar de una baja en el número de inmigrantes que llegan a España en situación irregular, se han beneficiado de las residencia por arraigo unas 70.000 personas en el primer semestre del 2011, cifra desproporcionada cuando no hay empleo en España. El presidente de la Comisión Nacional de Inmigración del PP informo que las medidas como el arraigo y la reagrupación familiar han favorecido la llegada de ilegales y la inmigración debe de estar vinculada a la situación nacional de empleo, ya que actualmente España tiene la peor tasa de paro de la UE y hay que comprender que no se puede venir a España y residir de manera irregular.

El PP piensa revisar el actual sistema de residencias por arraigo, ya que la regularización masiva es insostenible, se concede a cualquier individuo que haya permanecido de manera irregular en España. Propone crear un visado temporal para buscar trabajo, requisito necesario e imprescindible para poder ingresar en territorio español y obtener luego la regularización; servirá para evitar la entrada como turistas, para luego quedarse de manera irregular y esperar los plazos para solicitar la residencia por arraigo. Con estas medidas se busca incentivar la inmigración circular vinculada al empleo, desincentivar a las personas que lleguen a España de maneta irregular, acabar con las regularizaciones masivas y restringirlas al máximo.

I el link és el següent:

http://noticias-inmigracion.euroresidentes.com/

Sobre aquesta notícia, la meva opinió és que em sembla correcte les mesures que vol prendre, perquè si bé és cert que la immigració és bona en certa mesura, en una mesura desproporcionada pot crear problemes a la gent autòctona. Per tant, deixant de banda si comparteixo o no la ideologia del partit, estic d'acord amb aquesta mesura en concret.

I vosaltres... creieu que aquesta mesura anirà bé per al país o que farà créixer el racisme dins de la nostra societat per la visió que poden tenir al llegir la notícia?

Laura

i si provem de posar-nos al seu lloc?

Ahir, parlant amb la família, va sortir el tema de la immigració.

La meva cosina va plantejar el fet de posar-nos al seu lloc, cosa a la qe la meva àvia s'hi va oposar totalment. En aquell moment se'm va ocórrer plantejar-li les migracions temporals que vam comentar a classe, i l'únic que em va contestar va ser: eso es diferente, van a trabajar unos meses y luego se vuelven a su país, no como la mayoría que vienen a robar y a quitarnos el trabajo, como nos descuidemos nos invaden el país.
Aquí va començar el debat entre tots els membres de la meva família. Uns opinaven que ara tenim un govern massa permissiu amb els immigrants, que tenen moltes més ajudes que els que sóm d'aquí i que el que hem de fer es canviar de govern i tornar-los al seu país; altres opinaven que només hauríem de fer fora als que porten aquí menys de 2 anys, que encara no s'han adaptat i que no els costarà tant tornar... En aquest moment, la meva cosina va dir que ja n'hi havia prou, que a viam si escoltant una cançó se sensibilitzaven una mica, que són persones igual que nosaltres, que tenen drets, que intenten viure una vida millor...

La cançó es diu PAPELES MOJADOS, del grup Chambao. (com que no se'm carrega el vídeo, us deixo el link!)

http://www.youtube.com/watch?v=Oj8aNCtTHW4

Crec que tots hauríem d'escoltar la lletra, on s'explica tot al que s'enfronten, que inclus s'enfronten a la mort, cosa qe nosaltres no tenim en compte...
I, aprofitant que ja s'han sabut els resultats de les eleccions, jo deixo la pregunta a l'aire... creieu que ara que canviarà el govern, també ho farà la immigració i els drets dels immigrants?

Laura

El alma no tiene color

Avui m'agradaria compratir una cançó amb vosaltres.
M'ha agradat sobretot pel fet de que, hi ha moltes llegendes que diuen que els gitanos només es relacionen entre ells i que eviten a la gent que no és gitana. Doncs bé, precisament aquesta cançó està cantada per cantants gitanos, i m'agradaria compartir que no tots el rumors són veritat, i aquest és un bon exemple.

La cançó es titula EL ALMA NO TIENE COLOR, i us la deixo aquí per a que la gaudiu de la mateixa manera que la he gaudit jo.



I relacionat amb el tema de la discriminació dels gitanos, m'agradaria compartir que jo tinc amics gitanos, i no em deixen de costat per ser, com diuen ells, una "paia". Al contrari, he pogut compartir amb ells alguns dies, algunes de les activitats que fan, i la veritat és que m'han tractat com si fos una gitana de pura raça. Amb això el que vull dir és que ja n'hi ha prou d'estereotips, perquè no només es discrimina a la gent per ser d'un altre color, sino que, en aquells dies que vaig poder estar amb ells, em vaig adonar que la majoria de la societat els mira amb despreci, com si els anéssin a fer alguna cosa dolenta, fins i tot els miraven amb por.
De fet, una senyora em va mirar amb cara de pena, com si jo no estigués amb ells perque jo vull!
Sí que és veritat que la manera de conèixer a les dues noies va ser bastant extranya i realment no va ser una cosa agradable, ja que venien a treure'm els diners. Perquè en el moment que vaig accedir a donar-lis 60 cèntims, el que em van dir, paraules textuals, va ser: jolin tia, muchas gracias. Sinceramente, te veníamos a quitar más dinero, pero para el bus con esto ya tengo bastante, y como has sido la única persona que ha accedido a dejarme el dinero quiero agradecértelo con una comida en mi casa, si te parece bien.
Al principi vaig dubtar, ja que mai m'havia succeït res semblant, però la noia i la seva cosina, molt amables, em van ensenyar on estava casa seva i em van donar el seu número de telèfon per a que les truqués quan volgués per convidar-me al dinar. Després de pensar-m'ho i repensar-m'ho, vaig decidir acceptar ja que em semblava molt lleig no anar després de que m'haguéssin obert les portes de casa seva. I quan vaig ser-hi, em vaig alegrar moltíssim d'haver acceptat. A dia d'avui són unes de les amigues que mai m'han fallat, sempre han estat allà i s'han comportat com si fos de la seva família, i els hi estic molt i molt agraïda.

Espero que si, algun dia a algú li passa el mateix que a mi... que aprofiti la oportunitat. Jo, almenys, no m'arrepenteixo per res del món.
Penseu-hi!

Laura

mai és massa tard...

He trobat una notícia que m'ha impactat bastant. Tracta d'un home que era racista i fundador d'una banda skinhead molt temuda anomenada Vinlanders, que va deixar de ser racista al enamorar-se i formar una família. A més a més, es va esborrar tots els tatuatges que tenia referents al seu racisme tot i que li va costar molt de temps i més dee 21000 €.

La veritat és que al llegir la notícia, primerament m'ha sobtat pel valor que ha tingut en esborrar-se tot allò del que ara s'arrepenteix, ha vist que la seva manera de ser era injusta i amb prejudicis equivocats. Això demostra que les persones poden canviar de parer, ja que ell ha passat d'un extrem a l'altre.

Personalment crec que hi ha una frase que a aquest home li va com anell al dit: rectificar és de sabis.

Us deixo l'enllaç de la notícia per si algú té curiositat i la vol llegir al complet:

http://www.planetacurioso.com/2011/11/01/un-hombre-borra-su-pasado-racista/

Laura

Quan vas a un altre país no ets racista... i ells amb tu?

M'agradaria compartir una experiència, el meu viatge a Egipte a l'estiu del 2007.

La veritat és que només arribar allà tot ens va semblar extrany, sobretot a les noies, ja que allà les dones van molt tapades, no sel's pot veure (generalment) més que la cara, la resta del cos està tapada i, si se't veu un troç de pell, per a ells és com una ofensa. Tot i així, als turistes (com érem nosaltres) se'ls permet vestir com ells volen. És cert que, sobretot a les noies joves, ens miraven i remiraven com si no hi hagués demà, com si estiguéssim pecant, però no ens deien res, ni tan sols els guies.



A més a més, per tal d'integrar-nos més a la cultura egípcia, ens van fe runa activitat lúdica una nit que tractava de vestir-nos com si fóssim un d'ells, sentir-nos integrats, i viure una de les seves festes. Allà vaig descobrir que a les festes, les dones no vesteixen igual que durant el dia. Per exemple, a mi em van posar un vestit ple de transparències i de tirants, i la veritat és que em van caracteritzar realment bé i semblava una egípcia, tant a mi com als meus amics i familiars.






I per anar finalitzant la meva entrada explicant la meva experiència, m'agradaria dir que vam tenir la grata sorpresa de que ens tractaven com un més, no tenien cap tipus de discriminació per com anavem vestits, ni per no ser d'allà, etc... Ens van rebre amb els braços oberts, van ballar amb nosaltres, ens van fer tatuatges, ens van fer partíceps dels seus espectacles... I ni ells ni nosaltres vam tenir cap rifi-rafe per ser de diferents llocs, ni per parlar idiomes diferents... La veritat és que va ser una experiència molt grata i m'agradaria repetir-la, si és possible, amb els meus futurs fills (espero) i amb tota aquella gent que tingui curiositat per conèixer un altre país. Us deixo unes imatges que descriuen gràficament el bon tracte que vam rebre.







I amb tot això espero que, tant amb les imatges com amb el que us he explicat, us animeu a visitar tant Egipte com altres països que son molt interessants de visitar i de conèixer.

Laura

prou racisme!

Xafardejant per youtube, he trobat un vídeo d'un anunci d'una marca esportiva contra el racisme.

Simplement, m'ha semblat genial, i m'agradaria compartir-lo i aprofitar per enllaçar-lo amb aquell tema que vam començar a debatre a classe sobre si la societat era racista només pel que els interessava. Realment, aquest anunci ens fa veure que també hi ha racisme contra els jugadors de futbol pel color de la seva pell. A més a més, em sembla que aquest anunci té el millor fons que podia tenir, el silenci, el qual et pot ajudar a meditar.

Aquí us el deixo, disfruteu-lo!




Laura

i ja que parlem d'experiències personals...

Donant-li una continuïtat al títol, seguiré amb una altra entrada d'experiències personals.

Bé, no és ben bé així, perquè de fet encara no l'he viscut, però la veritat és que tinc moltes ganes de poder viure-la ja.
El cas és que m'ha sortit la possibilitat d'una feina que, només comentar-me-la, ja em va entusiasmar. Es tracta de estar 1:30h amb nens en risc d'exclusió social (la majoria d'origen estranger) fent alguna dinàmica i, mentre fan la seva autoevaluació de si han evolucionat o no envers el seu conflicte personal, poder conèixer una miqueta més de cadascun d'ells.
Ja m'han comentat que tindré algun alumne marroquí, algun rumà, algun de raça negra... i la veritat és que em moro de ganes de poder començar a treballar amb ells i treure'ls d'aquest col·lectiu de nens en risc d'exclusió social.
Tant bon punt comenci a treballar amb ells, us ben asseguro que aniré explicant la meva experiència i la visió dels nens dels alumnes de fora.

Espero poder fer-ho ben aviat, mentrestant, seguiré rumiant i buscant notícies que puguin ser interessants de comentar i donar el meu punt de vista. Fins llavors!

Laura

racisme per conveniència i/o gustos?

Avui m'he proposat explicar-vos una experiència personal, la qual no em va agradar gens viure.

Fa uns anys, jo m'ajuntava amb un grup d'amics que encara conservo (per sort) i fèiem el propi de l'edat, anar a donar voltes pel barri. Dins d'aquest grup hi havia gent de diferents procedències: hi havia gent catalana, gent del marroc, gent de raça negra i una amiga de Rússia.
La noia de Rússia era i és molt guapa: rosseta, maca de cara i amb bon cos, el que els nois consideren "un pivón". Hi havia una noia de raça negra que no tenia el mateix físic, i només per aquesta raó un dia un grup de nois li van deixar caure un comentari molt lleig: me parecería bien que vinieras a nuestro país en el caso de que estuvieras buena como la rubia esta que no sé de donde es pero no es de aquí, pero siendo un cardo como eres... mejor quédate en tu país negra de mierda!
Aquest comentari no només va sentar malament a la noia, sinó que nosaltres, que érem els seus amics i vàries persones que estaven per allà al voltant i també ho vam sentir, els vam increpar.
No crec que sigui just ser racista només amb la gent que no t'agrada, és més, no trobo just que la gent sigui racista. Crec que tothom es mereix una oportunitat i si, pel que sigui, han vingut al nostre país, no se'ls ha de tractar d'una manera tant despectiva.
I m'agradaria llançar una pregunta al aire i que la contesti qui es vegi amb cor... Creieu que hi ha racisme segons si la persona que ve de fora és del seu gust o no? Ho veieu just?

I aquesta experiència m'agradaria enllaçar-la amb el vídeo que l'altre dia vam veure a classe, en el qual vam apreciar com un noi venia a Espanya a viure i, per no preocupar a la seva família, els mentía en vàries coses com dient que estava molt bé, que aquí es vivia molt bé, etc.
Personalment crec que això és una cosa que passa molts cops, i per això moltes famílies vénen a viure una vida millor, esperant trobar-se el que el seu familiar els ha comentat del nostre país, tot i que quan arriben, la situació que es troben sol ser molt diferent.

Em sembla que la gent no s'adona que el que passa és això, que busquen una vida millor. Jo crec que si ens poséssim a la seva pell per un minut, i poguéssim sentir el que ells viuen, el que pensen, les possibilitats que veuen aquí... tot sería molt diferent.

Sergio Contreras - Ojitos negros

Fa uns dies, escoltant un disc de Sergio Contreras, vaig topar amb aquesta cançó de la qual sabia l'existència però no me'n enrecordava, i he cregut que seria interessant posar-la al blog. La cançó parla principalment del racisme, dels impediments que li pot comportar a una persona per la societat, però també parla de temes tant interessants com la pobresa i el maltractament. A mi personalment és una cançó que m'agrada molt i m'agradaria compartir-la amb vosaltres. Espero que us agradi!

Els simpatitzants de pxc i un grup d'antifeixistes es manifesten alhora

Avui, escoltant les notícies, he sentit que simpatitzants del partit Plataforma per Catalunya i un grup d'antifeixistes s'han manifestat alhora pel centre de Barcelona. Tot i que la seva mentalitat és totalment contrària no hi ha hagut grans incidents, a part d'alguns insults i increpacions com ja era d'esperar. A més a més, algunes organitzacions i associacions antifeixistes han convocat una altra manifestació aquesta mateixa tarda al mateix lloc, més concretament a la plaça Sant Jaume.

Em sembla molt bé que, per molt que siguin persones amb una mentalitat totalment contrària es respectin els uns als altres. Trobo normal (fins a cert punt) que hi hagi increpacions i insults ja que els uns estan en contra del que pensen els altres i això mai agrada. La veritat és que quan he sentit que s'havien trobat ja m'he temut el pitjor, ja que últimament la societat en general es violenta molt ràpidament i es creen grans alderulls en coses com aquesta, que simplement ha sigut una trobada no desitjada, però m'he emportat una grata sorpresa quan he sentit que han sigut alguns insults i prou.

Jo personalment no em considero ni antifeixista ni simpatitzant del pxc, però si que crec que hi hauria d'haver una mica de control sobre la gent que entra i surt del país. No dic que els immigrants ens treguin la feina a tots, però si que és cert que la majoria de gent que jo veig demanant al carrer és gent de fora, sobretot gent rumana. No crec que vinguin aquí sabent que hauran de viure del que guanyen demanant, però crec que si veuen que al país on han vingut a refer la seva vida està malament, la gent no té treball i ells han d'estar demanant, potser haurien de buscar un altra sortida que no fos viure en aquest estat tant deplorable que no crec que sigui agradable per a ningú.

Laura

SALOMÓN, la pel·lícula

El primer dia de classe, a part de l'activitat comentada en l'entrada anterior, vam veure un curtmetratge anomenat Salomón.

El tema principal de la pel·lícula és el racisme, i tracta sobre un grup de senyors d'un poble del baix Aragó que juguen a la petanca i un d'ells mor, i a l'enterrament un home es queixa del poc respecte que tenen un grup de nois de raça negra ja que formen xivarri prop d'on es celebra el funeral.
Un dels nois (Bassir) mostra interès pel joc però Eusebio, que és un dels senyors del grup, mostra un alt grau de racisme fins que veu el seu bon joc i li proposa substituïr al seu difunt amic al campionat de petanca que se celebra per les festes del poble. Bassir no pot acudir al campionat després de molt entrenar-se ja que ha d'anar a treballar a un poble proper a Saragossa perquè paguen millor i necessita els diners.
Eusebio s'enfada per la plantada d'en Bassir, però després sembla que recapacita i li deixa les boles del seu difunt amic de record.

Crec que l'actitud de l'Eusebio és, pel que les meves experiències em fan veure, l'opinió de la majoria de la gent gran. Tot i això cal tenir en compte el anvi d'actitud que es mostra durant la pel·lícula. Sota el meu punt de vista és bastant egoísta, ja que ell dóna l'esquena al grup de nois de raça negra fins que veu que Bassir juga molt bé a la petanca i els pot servir per a guanyar el campionat. Encara que al final de la pel·lícula sembla que entén la seva situació i el fet pel qual no ha pogut acudir al campionat i li deixa les boles del seu difunt amic com a record, per tant sembla que tot el despreci que mostrava cap a en Bassir i el seu grup (tots de raça negra) es converteix en empatía i els acaba acceptant.

Va ser molt interessant veure aquest curtmetratge ja que es mostra perfectament l'actitud racista d'algunes persones (sota el meu punt de vista la majoria de la societat), alhora que es veu com, a vegades, pel fet de poder-nos endur una recompensa se'ls accepta i no es té en compte la seva raça. Hauríem de ser una mica menys materialistes i veure tots els beneficis que ens podem emportar al donar una oportunitat a persones d'una altra raça ja que, al cap i a la fi, tots som persones i tenim els mateixos drets.

Laura

primera activitat

El dimecres dia 21 de setembre del 2011 va començar la optativa "interculturalitat i immigració" al 3r curs de Pedagogia impartit a la UB.

Vàrem fer una activitat sobre la nostra opinió al voltant del racisme, en la qual havíem de posar si estàvem totalment d'acord, una mica d'acord, ni d'acord ni en desacord, una mica en desacord o totalment desacord. Era la nostra opinió envers nosaltres, la gent més propera a nosaltres i la societat en general. Em va semblar molt interessant la realització d'aquesta activitat, sobretot el fet de poder posar-ho en comú amb altres companys i veure si teníem la mateixa visió ja no només de nosaltres mateixos, sinó també del que pensa la societat.
Personalment crec que la diversitat cultural ens enriqueix, però no per això ens hem d'adaptar a altres cultures. Aquest va ser un mini-debat que vaig tenir amb la meva companya Laura Molina, en el qual sobre una opinió de les que se'ns va plantejar, vam començar a debatre i a donar la nostra opinió respecte això, que casualment va ser la mateixa. Vam estar parlant de que no crèiem que fos just que se'ls intenti fer seguir la nostra cultura, però sí un mínim d'adaptació ja que han vingut a viure a un lloc que no té la seva mateixa religió ni la seva mateixa cultura. També vam estar comentant que jo he viatjat a Egipte i a Turquía, i allà em van fer posar-me uns mocadors damunt de les espatlles i al voltant de la cintura ja que se'm veia una mica la pell i en certs llocs això no es pot fer. A arrel d'això vam estar dient que no els obliguem a seguir les nostres costums o a vestir-se com nosaltres, però sí que hauríen de fer un esforç per adaptar-se, encara que sigui en una petita mesura, a les costums del lloc on han vingut.
Després també vam estar comentant que les dues creiem que és molt cert que els immigrants tenen moltes avantatges tant a les escoles com per crear un negoci, de fet, jo he estat treballant uns mesos es un restaurant turc, i el meu cap em va estar comentant la facilitat que va tenir per a poder muntar el seu negoci, totes les ajudes que va rebre i impostos que encara no paga pel fet de ser estranger. És una cosa que no em sembla justa ja que a la gent autòctona se'ls posa molts problemes per muntar un negoci, no reben gairebé cap ajut i la majoria de cops acaben sense poder muntar el seu negoci, mentre que la gent de fora rep moltes ajudes per muntar-los i poder sortir endavant.
No crec que per les meves opinions se'm pugui acusar de racista, jo crec que no ho sóc, el que passa és que a vegades veus coses que et molesten, sigui per les experiències que has viscut, el moment que estàs vivint, etc. Penso que cadascú és lliure de donar la seva opinió, sempre respectant als demés, és per això que jo escric el que penso però respecto el que pensin els demés.

He trobat un article a internet en el qual es veu que la fundació SOS Racisme va participar a l'acampada de l'Hospitalet de Llobregat amb la intenció de denunciar el racisme en tots els àmbits i combatre el racisme social, i van actuar amb el lema "ningún ser humano es ilegal".
Em sembla una bona idea, però seguint el que deia al principi, tot és bò en certa mesura, per tant penso que està bé que hi hagi diversitat de cultures en un mateix lloc, però sense que hi hagi gairebé més persones de fora que del propi lloc.

Per concloure, m'agradaria dir que em va resultar molt interessant fer aquesta activitat ja que és una activitat de reflexió de coses en les que de vegades no hi pensem però que estan presents, i que ens fan pensar i adonar-nos de les coses que passen i que, molts cops, no hi prestem atenció.

Laura