racisme per conveniència i/o gustos?

Avui m'he proposat explicar-vos una experiència personal, la qual no em va agradar gens viure.

Fa uns anys, jo m'ajuntava amb un grup d'amics que encara conservo (per sort) i fèiem el propi de l'edat, anar a donar voltes pel barri. Dins d'aquest grup hi havia gent de diferents procedències: hi havia gent catalana, gent del marroc, gent de raça negra i una amiga de Rússia.
La noia de Rússia era i és molt guapa: rosseta, maca de cara i amb bon cos, el que els nois consideren "un pivón". Hi havia una noia de raça negra que no tenia el mateix físic, i només per aquesta raó un dia un grup de nois li van deixar caure un comentari molt lleig: me parecería bien que vinieras a nuestro país en el caso de que estuvieras buena como la rubia esta que no sé de donde es pero no es de aquí, pero siendo un cardo como eres... mejor quédate en tu país negra de mierda!
Aquest comentari no només va sentar malament a la noia, sinó que nosaltres, que érem els seus amics i vàries persones que estaven per allà al voltant i també ho vam sentir, els vam increpar.
No crec que sigui just ser racista només amb la gent que no t'agrada, és més, no trobo just que la gent sigui racista. Crec que tothom es mereix una oportunitat i si, pel que sigui, han vingut al nostre país, no se'ls ha de tractar d'una manera tant despectiva.
I m'agradaria llançar una pregunta al aire i que la contesti qui es vegi amb cor... Creieu que hi ha racisme segons si la persona que ve de fora és del seu gust o no? Ho veieu just?

I aquesta experiència m'agradaria enllaçar-la amb el vídeo que l'altre dia vam veure a classe, en el qual vam apreciar com un noi venia a Espanya a viure i, per no preocupar a la seva família, els mentía en vàries coses com dient que estava molt bé, que aquí es vivia molt bé, etc.
Personalment crec que això és una cosa que passa molts cops, i per això moltes famílies vénen a viure una vida millor, esperant trobar-se el que el seu familiar els ha comentat del nostre país, tot i que quan arriben, la situació que es troben sol ser molt diferent.

Em sembla que la gent no s'adona que el que passa és això, que busquen una vida millor. Jo crec que si ens poséssim a la seva pell per un minut, i poguéssim sentir el que ells viuen, el que pensen, les possibilitats que veuen aquí... tot sería molt diferent.