dilluns, 16 de gener del 2012

per tancar l'assignatura...

Ja hi sóm, hem arribat al final de l'assignatura... però això no significa que el tema s'acabi aquí! Hi ha molts blogs, pàgines, associacions, etc. on segueixen el tema de la interculturalitat i el racisme de forma ininterrompuda.

La meva petita valoració sobre aquesta assignatura... la veritat és que el nom en si ja em va cridar l'atenció, però a més a més he de dir que el contingut m'ha fet aprendre molt, coses noves, interessants, coses per a reflexionar-hi.
Hem vist vídeos molt impactants, que et fan reflexionar i fins i tot alguns t'esgarrifen, però et fan veure l'amarga realitat, aquella realitat que els mitjans de comunicació ens amaguen perquè no els interessa que en en assabentem.
Realment jo animo a qualsevol persona que tingui la oportunitat de fer l'assignatura o de saber-ne més sobre el tema que ho faci, que val la pena. A més a més te'n adones de com funciona la societat, el pensament global que hi ha i el rebuig que crea, en gran majoria, que vinguin al nostre país persones de fora, però tot canvia quan és un de nosaltres el que se'n va a l'estranger: volem que ens tractin de maravella, com si fóssim d'allà, que no hi hagi rebuig ni fronteres... sóm massa egoístes.

Per últim, us animaria a escoltar aquesta cançó que us deixo i que espero que us agradi. No només parla de les diferents races, sinó del somni d'un món millor. I de tota la cançó, jo em quedo amb una frase que diu "ya no hay razas, los colores sobran". És part d'un somni, com molt bé ha titulat l'artista. Aquí us la deixo, un somni per a ella, i per a molts de nosaltres:

LAURA PAUSINI - EL MUNDO QUE SOÑÉ



Laura

diumenge, 18 de desembre del 2011

la immigració fora d'Espanya

Rebuscant per internet, he trobat una notícia bastant interessant que mostra el grau de xenofòbia que presentava un italià.

La notícia ens parla de que un italià va matar a 2 venedors ambulants senegalesos i en va ferir a 3 al mercat de Florència, i després d'això, es va suicidar.

Moltes vegades no ens adonem, però hi ha persones realment xenòfobes, que no soporten que hi hagi diversitat cultural, potser perquè creuen que si altres persones venen al nostre país, ens poden treure treball, capital i fins i tot creences i tradicions.

Per si us ve de gust, us deixo el link de la notícia per a que li pogueu fer un cop d'ull:

http://www.expresolatino.net/noticias/immigracion/1146-xenofobo-ejecuta-a-dos-africanos-hiere-a-tres-y-se-suicida.html

Espero que veieu que aquest no és el comportament que s'espera de nosaltres ni molt menys el que aquestes persones, que intenten tenir una vida millor, es mereixen.

diumenge, 4 de desembre del 2011

les reformes del PP

Com tots sabem, a les eleccions del passat 20 de novembre, va guanyar per majoria el PP.

Aquest partit ja tenia moltes propostes, que poc a poc ha anat desenvolupant. Podríem comentar-ne moltes, però parlant d'immigració, la proposta que m'agradaria destacar és una que vaig trobar a interet, la qual us poso aquí, però també us adjunto el link perquè hi ha notícies no només d'Espanya relacionades amb la immigració, sinó d'arreu de països del món:

El nuevo gobierno del PP pretende eliminar la obtención de la residencia por arraigo social o arraigo laboral.

Rafael Hernando, presidente de la Comisión Nacional de Inmigración del Partido Popular y portavoz del PP en asuntos relacionados con inmigración, anuncio que su partido desea reformar los artículos 123 a 130 del Real Decreto 557/2011 que aprueba Reglamento de Ley Orgánica 4/2000 en vigor desde el mes de junio. Son algunas de las medidas que el partido piensa aprobar en cuanto asuma el gobierno. Hernando afirmo que la residencia por arraigo tiene que ser limitada y solo deberá aplicarse como sistema excepcional.

Hasta ahora: ‘La residencia por arraigo social puede ser solicitados por aquellas personas que acrediten una estancia continuada en España de un mínimo de tres años y que al momento de solicitarla cuentan con un contrato de trabajo, carecer de antecedentes penales y demostrar lazos familiares con otros extranjeros residentes’
‘Aquellos que deseen solicitar la Residencia por Arraigo Laboral deberán acreditar la permanencia en España durante un período de dos años. Y también demostrar la existencia de una relación laboral con una duración que no sea inferior a un año.‘
De esa forma una persona en situación irregular puede tramitar su regularización para obtener una residencia temporal para residir y trabajar de forma legal.

Las estadísticas confirman que la cifra de 7.427 residencias por arraigo otorgadas en el 2006, se ha incrementado año a año hasta alcanzar las 82.300 residencias por arraigo en el 2009. Respaldados por estas cifras los populares reconocen que a pesar de una baja en el número de inmigrantes que llegan a España en situación irregular, se han beneficiado de las residencia por arraigo unas 70.000 personas en el primer semestre del 2011, cifra desproporcionada cuando no hay empleo en España. El presidente de la Comisión Nacional de Inmigración del PP informo que las medidas como el arraigo y la reagrupación familiar han favorecido la llegada de ilegales y la inmigración debe de estar vinculada a la situación nacional de empleo, ya que actualmente España tiene la peor tasa de paro de la UE y hay que comprender que no se puede venir a España y residir de manera irregular.

El PP piensa revisar el actual sistema de residencias por arraigo, ya que la regularización masiva es insostenible, se concede a cualquier individuo que haya permanecido de manera irregular en España. Propone crear un visado temporal para buscar trabajo, requisito necesario e imprescindible para poder ingresar en territorio español y obtener luego la regularización; servirá para evitar la entrada como turistas, para luego quedarse de manera irregular y esperar los plazos para solicitar la residencia por arraigo. Con estas medidas se busca incentivar la inmigración circular vinculada al empleo, desincentivar a las personas que lleguen a España de maneta irregular, acabar con las regularizaciones masivas y restringirlas al máximo.


I el link és el següent:

http://noticias-inmigracion.euroresidentes.com/

Sobre aquesta notícia, la meva opinió és que em sembla correcte les mesures que vol prendre, perquè si bé és cert que la immigració és bona en certa mesura, en una mesura desproporcionada pot crear problemes a la gent autòctona. Per tant, deixant de banda si comparteixo o no la ideologia del partit, estic d'acord amb aquesta mesura en concret.

I vosaltres... creieu que aquesta mesura anirà bé per al país o que farà créixer el racisme dins de la nostra societat per la visió que poden tenir al llegir la notícia?

Laura

dimarts, 22 de novembre del 2011

i si provem de posar-nos al seu lloc?

Ahir, parlant amb la família, va sortir el tema de la immigració.

La meva cosina va plantejar el fet de posar-nos al seu lloc, cosa a la qe la meva àvia s'hi va oposar totalment. En aquell moment se'm va ocórrer plantejar-li les migracions temporals que vam comentar a classe, i l'únic que em va contestar va ser: eso es diferente, van a trabajar unos meses y luego se vuelven a su país, no como la mayoría que vienen a robar y a quitarnos el trabajo, como nos descuidemos nos invaden el país.
Aquí va començar el debat entre tots els membres de la meva família. Uns opinaven que ara tenim un govern massa permissiu amb els immigrants, que tenen moltes més ajudes que els que sóm d'aquí i que el que hem de fer es canviar de govern i tornar-los al seu país; altres opinaven que només hauríem de fer fora als que porten aquí menys de 2 anys, que encara no s'han adaptat i que no els costarà tant tornar... En aquest moment, la meva cosina va dir que ja n'hi havia prou, que a viam si escoltant una cançó se sensibilitzaven una mica, que són persones igual que nosaltres, que tenen drets, que intenten viure una vida millor...

La cançó es diu PAPELES MOJADOS, del grup Chambao. (com que no se'm carrega el vídeo, us deixo el link!)

http://www.youtube.com/watch?v=Oj8aNCtTHW4

Crec que tots hauríem d'escoltar la lletra, on s'explica tot al que s'enfronten, que inclus s'enfronten a la mort, cosa qe nosaltres no tenim en compte...
I, aprofitant que ja s'han sabut els resultats de les eleccions, jo deixo la pregunta a l'aire... creieu que ara que canviarà el govern, també ho farà la immigració i els drets dels immigrants?

Laura

dimecres, 16 de novembre del 2011

El alma no tiene color

Avui m'agradaria compratir una cançó amb vosaltres.
M'ha agradat sobretot pel fet de que, hi ha moltes llegendes que diuen que els gitanos només es relacionen entre ells i que eviten a la gent que no és gitana. Doncs bé, precisament aquesta cançó està cantada per cantants gitanos, i m'agradaria compartir que no tots el rumors són veritat, i aquest és un bon exemple.

La cançó es titula EL ALMA NO TIENE COLOR, i us la deixo aquí per a que la gaudiu de la mateixa manera que la he gaudit jo.



I relacionat amb el tema de la discriminació dels gitanos, m'agradaria compartir que jo tinc amics gitanos, i no em deixen de costat per ser, com diuen ells, una "paia". Al contrari, he pogut compartir amb ells alguns dies, algunes de les activitats que fan, i la veritat és que m'han tractat com si fos una gitana de pura raça. Amb això el que vull dir és que ja n'hi ha prou d'estereotips, perquè no només es discrimina a la gent per ser d'un altre color, sino que, en aquells dies que vaig poder estar amb ells, em vaig adonar que la majoria de la societat els mira amb despreci, com si els anéssin a fer alguna cosa dolenta, fins i tot els miraven amb por.
De fet, una senyora em va mirar amb cara de pena, com si jo no estigués amb ells perque jo vull!
Sí que és veritat que la manera de conèixer a les dues noies va ser bastant extranya i realment no va ser una cosa agradable, ja que venien a treure'm els diners. Perquè en el moment que vaig accedir a donar-lis 60 cèntims, el que em van dir, paraules textuals, va ser: jolin tia, muchas gracias. Sinceramente, te veníamos a quitar más dinero, pero para el bus con esto ya tengo bastante, y como has sido la única persona que ha accedido a dejarme el dinero quiero agradecértelo con una comida en mi casa, si te parece bien.
Al principi vaig dubtar, ja que mai m'havia succeït res semblant, però la noia i la seva cosina, molt amables, em van ensenyar on estava casa seva i em van donar el seu número de telèfon per a que les truqués quan volgués per convidar-me al dinar. Després de pensar-m'ho i repensar-m'ho, vaig decidir acceptar ja que em semblava molt lleig no anar després de que m'haguéssin obert les portes de casa seva. I quan vaig ser-hi, em vaig alegrar moltíssim d'haver acceptat. A dia d'avui són unes de les amigues que mai m'han fallat, sempre han estat allà i s'han comportat com si fos de la seva família, i els hi estic molt i molt agraïda.

Espero que si, algun dia a algú li passa el mateix que a mi... que aprofiti la oportunitat. Jo, almenys, no m'arrepenteixo per res del món.
Penseu-hi!

Laura

divendres, 4 de novembre del 2011

mai és massa tard...

He trobat una notícia que m'ha impactat bastant. Tracta d'un home que era racista i fundador d'una banda skinhead molt temuda anomenada Vinlanders, que va deixar de ser racista al enamorar-se i formar una família. A més a més, es va esborrar tots els tatuatges que tenia referents al seu racisme tot i que li va costar molt de temps i més dee 21000 €.

La veritat és que al llegir la notícia, primerament m'ha sobtat pel valor que ha tingut en esborrar-se tot allò del que ara s'arrepenteix, ha vist que la seva manera de ser era injusta i amb prejudicis equivocats. Això demostra que les persones poden canviar de parer, ja que ell ha passat d'un extrem a l'altre.

Personalment crec que hi ha una frase que a aquest home li va com anell al dit: rectificar és de sabis.

Us deixo l'enllaç de la notícia per si algú té curiositat i la vol llegir al complet:

http://www.planetacurioso.com/2011/11/01/un-hombre-borra-su-pasado-racista/

Laura

dijous, 27 d’octubre del 2011

Quan vas a un altre país no ets racista... i ells amb tu?

M'agradaria compartir una experiència, el meu viatge a Egipte a l'estiu del 2007.

La veritat és que només arribar allà tot ens va semblar extrany, sobretot a les noies, ja que allà les dones van molt tapades, no sel's pot veure (generalment) més que la cara, la resta del cos està tapada i, si se't veu un troç de pell, per a ells és com una ofensa. Tot i així, als turistes (com érem nosaltres) se'ls permet vestir com ells volen. És cert que, sobretot a les noies joves, ens miraven i remiraven com si no hi hagués demà, com si estiguéssim pecant, però no ens deien res, ni tan sols els guies.



A més a més, per tal d'integrar-nos més a la cultura egípcia, ens van fe runa activitat lúdica una nit que tractava de vestir-nos com si fóssim un d'ells, sentir-nos integrats, i viure una de les seves festes. Allà vaig descobrir que a les festes, les dones no vesteixen igual que durant el dia. Per exemple, a mi em van posar un vestit ple de transparències i de tirants, i la veritat és que em van caracteritzar realment bé i semblava una egípcia, tant a mi com als meus amics i familiars.






I per anar finalitzant la meva entrada explicant la meva experiència, m'agradaria dir que vam tenir la grata sorpresa de que ens tractaven com un més, no tenien cap tipus de discriminació per com anavem vestits, ni per no ser d'allà, etc... Ens van rebre amb els braços oberts, van ballar amb nosaltres, ens van fer tatuatges, ens van fer partíceps dels seus espectacles... I ni ells ni nosaltres vam tenir cap rifi-rafe per ser de diferents llocs, ni per parlar idiomes diferents... La veritat és que va ser una experiència molt grata i m'agradaria repetir-la, si és possible, amb els meus futurs fills (espero) i amb tota aquella gent que tingui curiositat per conèixer un altre país. Us deixo unes imatges que descriuen gràficament el bon tracte que vam rebre.







I amb tot això espero que, tant amb les imatges com amb el que us he explicat, us animeu a visitar tant Egipte com altres països que son molt interessants de visitar i de conèixer.

Laura