Ja hi sóm, hem arribat al final de l'assignatura... però això no significa que el tema s'acabi aquí! Hi ha molts blogs, pàgines, associacions, etc. on segueixen el tema de la interculturalitat i el racisme de forma ininterrompuda.
La meva petita valoració sobre aquesta assignatura... la veritat és que el nom en si ja em va cridar l'atenció, però a més a més he de dir que el contingut m'ha fet aprendre molt, coses noves, interessants, coses per a reflexionar-hi.
Hem vist vídeos molt impactants, que et fan reflexionar i fins i tot alguns t'esgarrifen, però et fan veure l'amarga realitat, aquella realitat que els mitjans de comunicació ens amaguen perquè no els interessa que en en assabentem.
Realment jo animo a qualsevol persona que tingui la oportunitat de fer l'assignatura o de saber-ne més sobre el tema que ho faci, que val la pena. A més a més te'n adones de com funciona la societat, el pensament global que hi ha i el rebuig que crea, en gran majoria, que vinguin al nostre país persones de fora, però tot canvia quan és un de nosaltres el que se'n va a l'estranger: volem que ens tractin de maravella, com si fóssim d'allà, que no hi hagi rebuig ni fronteres... sóm massa egoístes.
Per últim, us animaria a escoltar aquesta cançó que us deixo i que espero que us agradi. No només parla de les diferents races, sinó del somni d'un món millor. I de tota la cançó, jo em quedo amb una frase que diu "ya no hay razas, los colores sobran". És part d'un somni, com molt bé ha titulat l'artista. Aquí us la deixo, un somni per a ella, i per a molts de nosaltres:
LAURA PAUSINI - EL MUNDO QUE SOÑÉ
Laura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada