Ahir, parlant amb la família, va sortir el tema de la immigració.
La meva cosina va plantejar el fet de posar-nos al seu lloc, cosa a la qe la meva àvia s'hi va oposar totalment. En aquell moment se'm va ocórrer plantejar-li les migracions temporals que vam comentar a classe, i l'únic que em va contestar va ser: eso es diferente, van a trabajar unos meses y luego se vuelven a su país, no como la mayoría que vienen a robar y a quitarnos el trabajo, como nos descuidemos nos invaden el país.
Aquí va començar el debat entre tots els membres de la meva família. Uns opinaven que ara tenim un govern massa permissiu amb els immigrants, que tenen moltes més ajudes que els que sóm d'aquí i que el que hem de fer es canviar de govern i tornar-los al seu país; altres opinaven que només hauríem de fer fora als que porten aquí menys de 2 anys, que encara no s'han adaptat i que no els costarà tant tornar... En aquest moment, la meva cosina va dir que ja n'hi havia prou, que a viam si escoltant una cançó se sensibilitzaven una mica, que són persones igual que nosaltres, que tenen drets, que intenten viure una vida millor...
La cançó es diu PAPELES MOJADOS, del grup Chambao. (com que no se'm carrega el vídeo, us deixo el link!)
http://www.youtube.com/watch?v=Oj8aNCtTHW4
Crec que tots hauríem d'escoltar la lletra, on s'explica tot al que s'enfronten, que inclus s'enfronten a la mort, cosa qe nosaltres no tenim en compte...
I, aprofitant que ja s'han sabut els resultats de les eleccions, jo deixo la pregunta a l'aire... creieu que ara que canviarà el govern, també ho farà la immigració i els drets dels immigrants?
Laura
dimarts, 22 de novembre del 2011
dimecres, 16 de novembre del 2011
El alma no tiene color
Avui m'agradaria compratir una cançó amb vosaltres.
M'ha agradat sobretot pel fet de que, hi ha moltes llegendes que diuen que els gitanos només es relacionen entre ells i que eviten a la gent que no és gitana. Doncs bé, precisament aquesta cançó està cantada per cantants gitanos, i m'agradaria compartir que no tots el rumors són veritat, i aquest és un bon exemple.
La cançó es titula EL ALMA NO TIENE COLOR, i us la deixo aquí per a que la gaudiu de la mateixa manera que la he gaudit jo.
I relacionat amb el tema de la discriminació dels gitanos, m'agradaria compartir que jo tinc amics gitanos, i no em deixen de costat per ser, com diuen ells, una "paia". Al contrari, he pogut compartir amb ells alguns dies, algunes de les activitats que fan, i la veritat és que m'han tractat com si fos una gitana de pura raça. Amb això el que vull dir és que ja n'hi ha prou d'estereotips, perquè no només es discrimina a la gent per ser d'un altre color, sino que, en aquells dies que vaig poder estar amb ells, em vaig adonar que la majoria de la societat els mira amb despreci, com si els anéssin a fer alguna cosa dolenta, fins i tot els miraven amb por.
De fet, una senyora em va mirar amb cara de pena, com si jo no estigués amb ells perque jo vull!
Sí que és veritat que la manera de conèixer a les dues noies va ser bastant extranya i realment no va ser una cosa agradable, ja que venien a treure'm els diners. Perquè en el moment que vaig accedir a donar-lis 60 cèntims, el que em van dir, paraules textuals, va ser: jolin tia, muchas gracias. Sinceramente, te veníamos a quitar más dinero, pero para el bus con esto ya tengo bastante, y como has sido la única persona que ha accedido a dejarme el dinero quiero agradecértelo con una comida en mi casa, si te parece bien.
Al principi vaig dubtar, ja que mai m'havia succeït res semblant, però la noia i la seva cosina, molt amables, em van ensenyar on estava casa seva i em van donar el seu número de telèfon per a que les truqués quan volgués per convidar-me al dinar. Després de pensar-m'ho i repensar-m'ho, vaig decidir acceptar ja que em semblava molt lleig no anar després de que m'haguéssin obert les portes de casa seva. I quan vaig ser-hi, em vaig alegrar moltíssim d'haver acceptat. A dia d'avui són unes de les amigues que mai m'han fallat, sempre han estat allà i s'han comportat com si fos de la seva família, i els hi estic molt i molt agraïda.
Espero que si, algun dia a algú li passa el mateix que a mi... que aprofiti la oportunitat. Jo, almenys, no m'arrepenteixo per res del món.
Penseu-hi!
Laura
M'ha agradat sobretot pel fet de que, hi ha moltes llegendes que diuen que els gitanos només es relacionen entre ells i que eviten a la gent que no és gitana. Doncs bé, precisament aquesta cançó està cantada per cantants gitanos, i m'agradaria compartir que no tots el rumors són veritat, i aquest és un bon exemple.
La cançó es titula EL ALMA NO TIENE COLOR, i us la deixo aquí per a que la gaudiu de la mateixa manera que la he gaudit jo.
I relacionat amb el tema de la discriminació dels gitanos, m'agradaria compartir que jo tinc amics gitanos, i no em deixen de costat per ser, com diuen ells, una "paia". Al contrari, he pogut compartir amb ells alguns dies, algunes de les activitats que fan, i la veritat és que m'han tractat com si fos una gitana de pura raça. Amb això el que vull dir és que ja n'hi ha prou d'estereotips, perquè no només es discrimina a la gent per ser d'un altre color, sino que, en aquells dies que vaig poder estar amb ells, em vaig adonar que la majoria de la societat els mira amb despreci, com si els anéssin a fer alguna cosa dolenta, fins i tot els miraven amb por.
De fet, una senyora em va mirar amb cara de pena, com si jo no estigués amb ells perque jo vull!
Sí que és veritat que la manera de conèixer a les dues noies va ser bastant extranya i realment no va ser una cosa agradable, ja que venien a treure'm els diners. Perquè en el moment que vaig accedir a donar-lis 60 cèntims, el que em van dir, paraules textuals, va ser: jolin tia, muchas gracias. Sinceramente, te veníamos a quitar más dinero, pero para el bus con esto ya tengo bastante, y como has sido la única persona que ha accedido a dejarme el dinero quiero agradecértelo con una comida en mi casa, si te parece bien.
Al principi vaig dubtar, ja que mai m'havia succeït res semblant, però la noia i la seva cosina, molt amables, em van ensenyar on estava casa seva i em van donar el seu número de telèfon per a que les truqués quan volgués per convidar-me al dinar. Després de pensar-m'ho i repensar-m'ho, vaig decidir acceptar ja que em semblava molt lleig no anar després de que m'haguéssin obert les portes de casa seva. I quan vaig ser-hi, em vaig alegrar moltíssim d'haver acceptat. A dia d'avui són unes de les amigues que mai m'han fallat, sempre han estat allà i s'han comportat com si fos de la seva família, i els hi estic molt i molt agraïda.
Espero que si, algun dia a algú li passa el mateix que a mi... que aprofiti la oportunitat. Jo, almenys, no m'arrepenteixo per res del món.
Penseu-hi!
Laura
divendres, 4 de novembre del 2011
mai és massa tard...
He trobat una notícia que m'ha impactat bastant. Tracta d'un home que era racista i fundador d'una banda skinhead molt temuda anomenada Vinlanders, que va deixar de ser racista al enamorar-se i formar una família. A més a més, es va esborrar tots els tatuatges que tenia referents al seu racisme tot i que li va costar molt de temps i més dee 21000 €.
La veritat és que al llegir la notícia, primerament m'ha sobtat pel valor que ha tingut en esborrar-se tot allò del que ara s'arrepenteix, ha vist que la seva manera de ser era injusta i amb prejudicis equivocats. Això demostra que les persones poden canviar de parer, ja que ell ha passat d'un extrem a l'altre.
Personalment crec que hi ha una frase que a aquest home li va com anell al dit: rectificar és de sabis.
Us deixo l'enllaç de la notícia per si algú té curiositat i la vol llegir al complet:
http://www.planetacurioso.com/2011/11/01/un-hombre-borra-su-pasado-racista/
Laura
La veritat és que al llegir la notícia, primerament m'ha sobtat pel valor que ha tingut en esborrar-se tot allò del que ara s'arrepenteix, ha vist que la seva manera de ser era injusta i amb prejudicis equivocats. Això demostra que les persones poden canviar de parer, ja que ell ha passat d'un extrem a l'altre.
Personalment crec que hi ha una frase que a aquest home li va com anell al dit: rectificar és de sabis.
Us deixo l'enllaç de la notícia per si algú té curiositat i la vol llegir al complet:
http://www.planetacurioso.com/2011/11/01/un-hombre-borra-su-pasado-racista/
Laura
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)