dijous, 27 d’octubre del 2011

Quan vas a un altre país no ets racista... i ells amb tu?

M'agradaria compartir una experiència, el meu viatge a Egipte a l'estiu del 2007.

La veritat és que només arribar allà tot ens va semblar extrany, sobretot a les noies, ja que allà les dones van molt tapades, no sel's pot veure (generalment) més que la cara, la resta del cos està tapada i, si se't veu un troç de pell, per a ells és com una ofensa. Tot i així, als turistes (com érem nosaltres) se'ls permet vestir com ells volen. És cert que, sobretot a les noies joves, ens miraven i remiraven com si no hi hagués demà, com si estiguéssim pecant, però no ens deien res, ni tan sols els guies.



A més a més, per tal d'integrar-nos més a la cultura egípcia, ens van fe runa activitat lúdica una nit que tractava de vestir-nos com si fóssim un d'ells, sentir-nos integrats, i viure una de les seves festes. Allà vaig descobrir que a les festes, les dones no vesteixen igual que durant el dia. Per exemple, a mi em van posar un vestit ple de transparències i de tirants, i la veritat és que em van caracteritzar realment bé i semblava una egípcia, tant a mi com als meus amics i familiars.






I per anar finalitzant la meva entrada explicant la meva experiència, m'agradaria dir que vam tenir la grata sorpresa de que ens tractaven com un més, no tenien cap tipus de discriminació per com anavem vestits, ni per no ser d'allà, etc... Ens van rebre amb els braços oberts, van ballar amb nosaltres, ens van fer tatuatges, ens van fer partíceps dels seus espectacles... I ni ells ni nosaltres vam tenir cap rifi-rafe per ser de diferents llocs, ni per parlar idiomes diferents... La veritat és que va ser una experiència molt grata i m'agradaria repetir-la, si és possible, amb els meus futurs fills (espero) i amb tota aquella gent que tingui curiositat per conèixer un altre país. Us deixo unes imatges que descriuen gràficament el bon tracte que vam rebre.







I amb tot això espero que, tant amb les imatges com amb el que us he explicat, us animeu a visitar tant Egipte com altres països que son molt interessants de visitar i de conèixer.

Laura

dijous, 20 d’octubre del 2011

prou racisme!

Xafardejant per youtube, he trobat un vídeo d'un anunci d'una marca esportiva contra el racisme.

Simplement, m'ha semblat genial, i m'agradaria compartir-lo i aprofitar per enllaçar-lo amb aquell tema que vam començar a debatre a classe sobre si la societat era racista només pel que els interessava. Realment, aquest anunci ens fa veure que també hi ha racisme contra els jugadors de futbol pel color de la seva pell. A més a més, em sembla que aquest anunci té el millor fons que podia tenir, el silenci, el qual et pot ajudar a meditar.

Aquí us el deixo, disfruteu-lo!




Laura

dimarts, 18 d’octubre del 2011

i ja que parlem d'experiències personals...

Donant-li una continuïtat al títol, seguiré amb una altra entrada d'experiències personals.

Bé, no és ben bé així, perquè de fet encara no l'he viscut, però la veritat és que tinc moltes ganes de poder viure-la ja.
El cas és que m'ha sortit la possibilitat d'una feina que, només comentar-me-la, ja em va entusiasmar. Es tracta de estar 1:30h amb nens en risc d'exclusió social (la majoria d'origen estranger) fent alguna dinàmica i, mentre fan la seva autoevaluació de si han evolucionat o no envers el seu conflicte personal, poder conèixer una miqueta més de cadascun d'ells.
Ja m'han comentat que tindré algun alumne marroquí, algun rumà, algun de raça negra... i la veritat és que em moro de ganes de poder començar a treballar amb ells i treure'ls d'aquest col·lectiu de nens en risc d'exclusió social.
Tant bon punt comenci a treballar amb ells, us ben asseguro que aniré explicant la meva experiència i la visió dels nens dels alumnes de fora.

Espero poder fer-ho ben aviat, mentrestant, seguiré rumiant i buscant notícies que puguin ser interessants de comentar i donar el meu punt de vista. Fins llavors!

Laura

dimarts, 11 d’octubre del 2011

racisme per conveniència i/o gustos?

Avui m'he proposat explicar-vos una experiència personal, la qual no em va agradar gens viure.

Fa uns anys, jo m'ajuntava amb un grup d'amics que encara conservo (per sort) i fèiem el propi de l'edat, anar a donar voltes pel barri. Dins d'aquest grup hi havia gent de diferents procedències: hi havia gent catalana, gent del marroc, gent de raça negra i una amiga de Rússia.
La noia de Rússia era i és molt guapa: rosseta, maca de cara i amb bon cos, el que els nois consideren "un pivón". Hi havia una noia de raça negra que no tenia el mateix físic, i només per aquesta raó un dia un grup de nois li van deixar caure un comentari molt lleig: me parecería bien que vinieras a nuestro país en el caso de que estuvieras buena como la rubia esta que no sé de donde es pero no es de aquí, pero siendo un cardo como eres... mejor quédate en tu país negra de mierda!
Aquest comentari no només va sentar malament a la noia, sinó que nosaltres, que érem els seus amics i vàries persones que estaven per allà al voltant i també ho vam sentir, els vam increpar.
No crec que sigui just ser racista només amb la gent que no t'agrada, és més, no trobo just que la gent sigui racista. Crec que tothom es mereix una oportunitat i si, pel que sigui, han vingut al nostre país, no se'ls ha de tractar d'una manera tant despectiva.
I m'agradaria llançar una pregunta al aire i que la contesti qui es vegi amb cor... Creieu que hi ha racisme segons si la persona que ve de fora és del seu gust o no? Ho veieu just?

I aquesta experiència m'agradaria enllaçar-la amb el vídeo que l'altre dia vam veure a classe, en el qual vam apreciar com un noi venia a Espanya a viure i, per no preocupar a la seva família, els mentía en vàries coses com dient que estava molt bé, que aquí es vivia molt bé, etc.
Personalment crec que això és una cosa que passa molts cops, i per això moltes famílies vénen a viure una vida millor, esperant trobar-se el que el seu familiar els ha comentat del nostre país, tot i que quan arriben, la situació que es troben sol ser molt diferent.

Em sembla que la gent no s'adona que el que passa és això, que busquen una vida millor. Jo crec que si ens poséssim a la seva pell per un minut, i poguéssim sentir el que ells viuen, el que pensen, les possibilitats que veuen aquí... tot sería molt diferent.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Sergio Contreras - Ojitos negros

Fa uns dies, escoltant un disc de Sergio Contreras, vaig topar amb aquesta cançó de la qual sabia l'existència però no me'n enrecordava, i he cregut que seria interessant posar-la al blog. La cançó parla principalment del racisme, dels impediments que li pot comportar a una persona per la societat, però també parla de temes tant interessants com la pobresa i el maltractament. A mi personalment és una cançó que m'agrada molt i m'agradaria compartir-la amb vosaltres. Espero que us agradi!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Els simpatitzants de pxc i un grup d'antifeixistes es manifesten alhora

Avui, escoltant les notícies, he sentit que simpatitzants del partit Plataforma per Catalunya i un grup d'antifeixistes s'han manifestat alhora pel centre de Barcelona. Tot i que la seva mentalitat és totalment contrària no hi ha hagut grans incidents, a part d'alguns insults i increpacions com ja era d'esperar. A més a més, algunes organitzacions i associacions antifeixistes han convocat una altra manifestació aquesta mateixa tarda al mateix lloc, més concretament a la plaça Sant Jaume.

Em sembla molt bé que, per molt que siguin persones amb una mentalitat totalment contrària es respectin els uns als altres. Trobo normal (fins a cert punt) que hi hagi increpacions i insults ja que els uns estan en contra del que pensen els altres i això mai agrada. La veritat és que quan he sentit que s'havien trobat ja m'he temut el pitjor, ja que últimament la societat en general es violenta molt ràpidament i es creen grans alderulls en coses com aquesta, que simplement ha sigut una trobada no desitjada, però m'he emportat una grata sorpresa quan he sentit que han sigut alguns insults i prou.

Jo personalment no em considero ni antifeixista ni simpatitzant del pxc, però si que crec que hi hauria d'haver una mica de control sobre la gent que entra i surt del país. No dic que els immigrants ens treguin la feina a tots, però si que és cert que la majoria de gent que jo veig demanant al carrer és gent de fora, sobretot gent rumana. No crec que vinguin aquí sabent que hauran de viure del que guanyen demanant, però crec que si veuen que al país on han vingut a refer la seva vida està malament, la gent no té treball i ells han d'estar demanant, potser haurien de buscar un altra sortida que no fos viure en aquest estat tant deplorable que no crec que sigui agradable per a ningú.

Laura